El dia de la gran apagada, aquí no es va apagar res

El passat 28 d’abril, a les 12:33, la península Ibèrica es va quedar sense llum. No va ser un tall de barri ni una avaria local: els sistemes elèctrics de l’Espanya peninsular i el Portugal continental van patir una apagada total, amb afectacions puntuals al sud-oest de França. Així ho confirma ENTSO-E, l’associació europea d’operadors de xarxes elèctriques, que ja ha posat en marxa la investigació tècnica; les primeres informacions apunten a una combinació de factors: oscil·lacions a la xarxa, problemes de control de tensió i potència reactiva, reduccions ràpides de generació i desconnexions en cascada.

Aquell dilluns, milions de persones van descobrir quantes coses depenen d’un endoll. I milers d’empreses es van fer, ja sense remei, una pregunta que fins llavors era teòrica: què passa amb els meus sistemes quan falta la llum?

Al nostre centre de dades de Barcelona, la resposta es va mesurar en mil·lisegons. A les 12:33, en perdre’s el subministrament elèctric, els SAI — sistemes d’alimentació ininterrompuda: bateries que sostenen la càrrega en el mateix instant del tall, sense transició perceptible — van assumir tota l’alimentació. Els servidors no van notar res: ni un reinici, ni un parpelleig.

Tot seguit van arrencar els generadors dièsel del centre de dades, que van agafar el relleu per preservar l’autonomia de les bateries i sostenir l’alimentació mentre durés el tall. I així, hora rere hora, fins que la xarxa elèctrica va tornar i l’operació es va revertir amb la mateixa normalitat. Els nostres servidors no es van apagar i el servei no va caure. Una prova real — no un simulacre programat ni una auditoria amb data avisada.

No va ser sort: va ser arquitectura. Operem en un centre de dades professional de Barcelona — el d’Econocom Nexica — amb doble línia elèctrica, doble sistema de SAI i generadors dièsel, supervisat en persona 24x7 els 365 dies de l’any. I sobre aquesta base, cada un dels nostres servidors té doble font d’alimentació connectada a dues branques elèctriques independents — l’esquema A/B: si falla una línia, un quadre o un SAI, l’altra branca continua alimentant l’equip. Cada peça d’aquesta cadena existia des de molt abans del 28 d’abril; aquell dia, simplement, va fer la seva feina.

Igual d’important: no es va perdre la connectivitat exterior. Els serveis allotjats a la nostra infraestructura van continuar sent accessibles des de totes les xarxes que conservaven electricitat — zones no afectades, altres països. Qui es podia connectar, va continuar treballant.

I aquí ve el matís honest, perquè aquesta casa no ven contes: molts usuaris a Espanya no van poder treballar aquell dia. No pas perquè els sistemes allotjats fallessin, sinó perquè les xarxes d’accés — la fibra de l’oficina, les antenes de telefonia mòbil — també necessiten electricitat, i moltes es van quedar sense. Qui no tenia llum ni cobertura no podia arribar a cap servei, tampoc als nostres. La lliçó és doble: la infraestructura va respondre, i la continuïtat d’un negoci es pensa d’extrem a extrem, inclòs l’accés.

Què significa tot això per a la teva empresa? Que la continuïtat no es decideix el dia de l’apagada, sinó molt abans: en triar on i com viuen els teus sistemes. És el criteri amb què està construïda la nostra infraestructura — alimentació redundant, xarxa redundant, racks separats — i la seguretat amb què l’operem. I si la teva empresa manté sistemes a l’oficina, un cloud híbrid ben dissenyat serveix exactament per a això: que allò crític visqui on hi ha bateries i generadors, i l’oficina sigui només un punt d’accés més.

El diagrama de sota resumeix aquell dia en dues línies: la de la xarxa elèctrica, que es talla a les 12:33 — i la verda, la del servei, que no es va moure.